La caiguda del nivell dels continguts de TV3, és un fet esborronador. La constant i progressiva espanyolització del mitjà i el sectarisme i adoctrinament dels seus informatius ja fa pudor. I, alhora, fa por.
Com a mostra, dos exemples: el tractament esperpèntic que, a diari, reb el caos del TAV. S'intentant tapar, com sigui, la trista realitat quotidiana dels afectats i, alhora, amagar els draps bruts de la nefasta gestió del desastre per part de Madrid i també desde les dues bandes de la Plaça Sant Jaume. Així, el caos circulatori històric provocat per la Generalitat el dia que va afegir un carril pels autocars que cobreixen el servei de rodalies va merèixer, als informatius de TV3, un minut escàs, com a noticia de segon ordre. Aquell dia, la noticia de portada, amb una durada de 10 minuts, va ser l’agressió, per part d'un delinqüent, de la noia equatoriana.
El diumenge passat TV3 va haver de cobrir la notícia de l’alliberament de les ciutadanes espanyoles retingudes al Txad. Ho va fer amb una absoluta manca d'objectivitat, tot qualificant Sarkozy d’oportunista i imprevisible. Ni un mot, però, de l’absoluta incapacitat de Zapatero davant el conflicte; ni una paraula del ridícul històric protagonitzat pel govern espanyol i el ministre d’exteriors - el Desatinos, com el coneixen a Madrid- forçats a rebre, amb cara de circumstàncies, a l'actiu i eficaç president francès que els portava a casa les hostesses.
Què en queda d’aquella televisió pública objectiva, enriquidora, engrescadora i educativa que, amb el català com a única llengua, va néixer amb l'amenaça de tancament del senyor Alfonso Guerra i que, amb objectivitat i qualitat, va arribar a encapçalar l’audiència televisiva de Catalunya durant tants anys ? Poca cosa. Els socialistes no perdonen. Sempre han considerat TV3 com una bèstia negra que no podien controlar; un producte de Convergència que s'havia de neutralitzar com fos. Així, quan TV3 ha caigut, finalment, sota el seu control s'han apressat a malbaratar-ne el prestigi.
En poc menys que quatre anys, TV3 ha passat a arrossegar-se amb índex mediocres pels nivells d'audiència i ara, és superada, mes a mes, pels canals privats espanyols.
La fórmula ha estat fàcil: menys recursos, sectarisme, manca d'objectivitat informativa, espanyolització del llenguatge i del missatge i buidatge de continguts.
En definitiva, han aconseguit matar aquell model de televisió pública competitiva i engrescadora i han implantat el seu.
TV3 ha passat a ser, senzillament, la seva.
Com a mostra, dos exemples: el tractament esperpèntic que, a diari, reb el caos del TAV. S'intentant tapar, com sigui, la trista realitat quotidiana dels afectats i, alhora, amagar els draps bruts de la nefasta gestió del desastre per part de Madrid i també desde les dues bandes de la Plaça Sant Jaume. Així, el caos circulatori històric provocat per la Generalitat el dia que va afegir un carril pels autocars que cobreixen el servei de rodalies va merèixer, als informatius de TV3, un minut escàs, com a noticia de segon ordre. Aquell dia, la noticia de portada, amb una durada de 10 minuts, va ser l’agressió, per part d'un delinqüent, de la noia equatoriana.
El diumenge passat TV3 va haver de cobrir la notícia de l’alliberament de les ciutadanes espanyoles retingudes al Txad. Ho va fer amb una absoluta manca d'objectivitat, tot qualificant Sarkozy d’oportunista i imprevisible. Ni un mot, però, de l’absoluta incapacitat de Zapatero davant el conflicte; ni una paraula del ridícul històric protagonitzat pel govern espanyol i el ministre d’exteriors - el Desatinos, com el coneixen a Madrid- forçats a rebre, amb cara de circumstàncies, a l'actiu i eficaç president francès que els portava a casa les hostesses.
Què en queda d’aquella televisió pública objectiva, enriquidora, engrescadora i educativa que, amb el català com a única llengua, va néixer amb l'amenaça de tancament del senyor Alfonso Guerra i que, amb objectivitat i qualitat, va arribar a encapçalar l’audiència televisiva de Catalunya durant tants anys ? Poca cosa. Els socialistes no perdonen. Sempre han considerat TV3 com una bèstia negra que no podien controlar; un producte de Convergència que s'havia de neutralitzar com fos. Així, quan TV3 ha caigut, finalment, sota el seu control s'han apressat a malbaratar-ne el prestigi.
En poc menys que quatre anys, TV3 ha passat a arrossegar-se amb índex mediocres pels nivells d'audiència i ara, és superada, mes a mes, pels canals privats espanyols.
La fórmula ha estat fàcil: menys recursos, sectarisme, manca d'objectivitat informativa, espanyolització del llenguatge i del missatge i buidatge de continguts.
En definitiva, han aconseguit matar aquell model de televisió pública competitiva i engrescadora i han implantat el seu.
TV3 ha passat a ser, senzillament, la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada