Ara s'ha sabut que OHL, una de les empreses que executa les obres del tram final de l'arribada del TAV a Barcelona, ja fa bastants mesos que va advertir per escrit al Ministerio de Fomento, que l'obra no es podia acabar el 21 de desembre, la data promesa per Zapatero. La Maleni va ocultar a l'opinió pública aquest avís i va començar a maniobrar per tal de què l'empresa acabés les obres com fos i al preu que fos. La ministra va emprar tot tipus de pressions, amb l'amenaça inclosa de la rescissió del contracte.
La prioritat de la Maleni era, per sobre de tot, complir amb la data electoralista promesa pel seu cap, deixant en segon terme la seguretat de l'obra, l'afectació provocada al servei de rodalies i, en definitiva, la seguretat dels usuaris.
D'una altra banda, quan es va saber que no hi havia cap possibilitat de complir amb la promesa de Zapatero, el ministerio de la Maleni va iniciar, sense comunicar-ho ni tant sols als alcaldes dels municipis afectats, el seu pla B: fer una estació provisional per al TAV al Prat. La qüestió era poder dir que s'arribava en la data prevista i que Zapatero compleix les seves promeses. El trenet no arribaria a Barcelona però sí al Prat, que seria quasi el mateix.
Davant la indignació dels municipis afectats, que no en sabien res d'aquest pla B, també es va haver de desestimar aquesta nova aberració planificada per la ministra, que ja havia començat les obres.
Aquestes són algunes de les mentides de la ministra. Aquesta és la gestió de la ministra Maleni.
Mentrestant, tots els partits catalans en demanen la dimissió. Tots menys el PSOE de Catalunya. I per postres, per més escarni dels catalans, el PSOE n'encarrega la defensa parlamentària a una diputada "catalana".
No creiem que la dimissió d'una ministra espanyola sigui la solució del desastre del TAV, si bé, per higiene i ètica democràtiques, això seria el mínim que passaria en qualsevol país democràticament civilitzat.
Com diu Carod, tot i que seria bona la dimissió de la Magdalena, a Catalunya el què convindria es tenir gestors propis, gestors catalans.
Hi estem d'acord.
Però el senyor Carod-Rovira té un problema de coherència. El senyor Carod no esmenta que la Maleni és ministra d'un govern que ell i el seu partit recolzen a Madrid i que, alhora, és el mateix partit que ens malgoverna aquí, gràcies, també, al seu suport. Perquè si bé es cert que ERC, a nivell de partit, n'ha demanat la dimisió, no ha estat així quan parla com a partit del tripartit que governa a la Generalitat.
Caldria demanar al senyor Carod una mica de coherència. Només una mica.
La prioritat de la Maleni era, per sobre de tot, complir amb la data electoralista promesa pel seu cap, deixant en segon terme la seguretat de l'obra, l'afectació provocada al servei de rodalies i, en definitiva, la seguretat dels usuaris.
D'una altra banda, quan es va saber que no hi havia cap possibilitat de complir amb la promesa de Zapatero, el ministerio de la Maleni va iniciar, sense comunicar-ho ni tant sols als alcaldes dels municipis afectats, el seu pla B: fer una estació provisional per al TAV al Prat. La qüestió era poder dir que s'arribava en la data prevista i que Zapatero compleix les seves promeses. El trenet no arribaria a Barcelona però sí al Prat, que seria quasi el mateix.
Davant la indignació dels municipis afectats, que no en sabien res d'aquest pla B, també es va haver de desestimar aquesta nova aberració planificada per la ministra, que ja havia començat les obres.
Aquestes són algunes de les mentides de la ministra. Aquesta és la gestió de la ministra Maleni.
Mentrestant, tots els partits catalans en demanen la dimissió. Tots menys el PSOE de Catalunya. I per postres, per més escarni dels catalans, el PSOE n'encarrega la defensa parlamentària a una diputada "catalana".
No creiem que la dimissió d'una ministra espanyola sigui la solució del desastre del TAV, si bé, per higiene i ètica democràtiques, això seria el mínim que passaria en qualsevol país democràticament civilitzat.
Com diu Carod, tot i que seria bona la dimissió de la Magdalena, a Catalunya el què convindria es tenir gestors propis, gestors catalans.
Hi estem d'acord.
Però el senyor Carod-Rovira té un problema de coherència. El senyor Carod no esmenta que la Maleni és ministra d'un govern que ell i el seu partit recolzen a Madrid i que, alhora, és el mateix partit que ens malgoverna aquí, gràcies, també, al seu suport. Perquè si bé es cert que ERC, a nivell de partit, n'ha demanat la dimisió, no ha estat així quan parla com a partit del tripartit que governa a la Generalitat.
Caldria demanar al senyor Carod una mica de coherència. Només una mica.
2 comentaris:
Jo sempre em pregunto de què riuen els politics...
Es indignant. Hi haurá alguna mobilització de protesta dels usuaris, o seguiran tots resignats com a xaiets?. Aixó no passa a cap pais del mòn sense que hi hagi assumpció de responsabilitats per part dels responsables. Ministra, Conseller i Morlan.
Publica un comentari a l'entrada