Finalment, la plataforma Pel Dret a Decidir, que agrupa un gran nombre entitats radicades a Catalunya, ha donat el pas que molts esperàvem, convocant i organitzant una manifestació per canalitzar la indignació ciutadana per la situació de caos de les infraestructures de transport públic a Catalunya.
Ho celebrem.
És hora que tots els sentiments de descontent, frustració, indignació i impotència que tenim molts ciutadans d'aquet país, es puguin vehicular en un veritable i massiu acte de protesta . Amb civisme i seny, però amb fermesa i resolució.
La convocatòria ha rebut el suport immediat de CIU i d'ERC.
El PSC, com no podia ser d'una altra manera, s'ha apressat a dir que no hi assistirà, prioritzant, com sempre, els interessos del seu partit a Madrid sobre els dels ciutadans d'aquest país.
Iniciativa s'ho pensa; com sempre es mou valorant l'estratègia que els és més favorable, fa càlculs i, ens sembla, cerca excuses per quedar-se a casa. No sigui que que l'amo s'enfadi. Això sí, mentrestant tenen la barra de dir que la manifestació hauria d'estar encapçalada per CCOO. De passada ens podrien explicar què han fet fins ara els sindicats davant el desastre que afecta a diari milers de treballadors.
En definitiva, la manifestació està en marxa. El PSC, i afins, Intentaran boicotejar-la, aigualir-la, menysprear-la, procurant identificar-la només amb sectors independentistes. Faran el possible perquè sigui un fracàs. I per aconseguir-ho empraran tots el mitjans que tenen al seu abast. I en tenen molts.
La contraofensiva ciutadana, hauria de ser contundent i incontestable. No podem confiar en els polítics i partits que el dia 1, per interessos de partit, es quedaran amagats a casa.
Pensem per un moment en tots aquells partits i entitats que van perdre el cul per mobilitzar Barcelona quan es tractava de protestar pels greus problemes del desastre del Prestige o de la Guerra d'Irak; aquells eren motius que segurament mereixien manifestar-se. Però curiosament, ara, quan el desastre i la zona de guerra els tenim a tocar de casa, aquells agitadors de les masses populars callen, abaixen el cap i s'amaguen. Però el seu silenci els delata: demostra que llavors i ara ens volien manipular; que es movien, i es mouen únicament per la defensa dels seus interessos i de les seves poltrones.
Per tot això, creiem que la manifestació del dia 1 hauria de ser històrica. Hauria de ser una bufetada moral al govern de Madrid i, de retruc, als seus acòlits de Catalunya.
Estem convençuts que tots ho podem aconseguir.
Ho celebrem.
És hora que tots els sentiments de descontent, frustració, indignació i impotència que tenim molts ciutadans d'aquet país, es puguin vehicular en un veritable i massiu acte de protesta . Amb civisme i seny, però amb fermesa i resolució.
La convocatòria ha rebut el suport immediat de CIU i d'ERC.
El PSC, com no podia ser d'una altra manera, s'ha apressat a dir que no hi assistirà, prioritzant, com sempre, els interessos del seu partit a Madrid sobre els dels ciutadans d'aquest país.
Iniciativa s'ho pensa; com sempre es mou valorant l'estratègia que els és més favorable, fa càlculs i, ens sembla, cerca excuses per quedar-se a casa. No sigui que que l'amo s'enfadi. Això sí, mentrestant tenen la barra de dir que la manifestació hauria d'estar encapçalada per CCOO. De passada ens podrien explicar què han fet fins ara els sindicats davant el desastre que afecta a diari milers de treballadors.
En definitiva, la manifestació està en marxa. El PSC, i afins, Intentaran boicotejar-la, aigualir-la, menysprear-la, procurant identificar-la només amb sectors independentistes. Faran el possible perquè sigui un fracàs. I per aconseguir-ho empraran tots el mitjans que tenen al seu abast. I en tenen molts.
La contraofensiva ciutadana, hauria de ser contundent i incontestable. No podem confiar en els polítics i partits que el dia 1, per interessos de partit, es quedaran amagats a casa.
Pensem per un moment en tots aquells partits i entitats que van perdre el cul per mobilitzar Barcelona quan es tractava de protestar pels greus problemes del desastre del Prestige o de la Guerra d'Irak; aquells eren motius que segurament mereixien manifestar-se. Però curiosament, ara, quan el desastre i la zona de guerra els tenim a tocar de casa, aquells agitadors de les masses populars callen, abaixen el cap i s'amaguen. Però el seu silenci els delata: demostra que llavors i ara ens volien manipular; que es movien, i es mouen únicament per la defensa dels seus interessos i de les seves poltrones.
Per tot això, creiem que la manifestació del dia 1 hauria de ser històrica. Hauria de ser una bufetada moral al govern de Madrid i, de retruc, als seus acòlits de Catalunya.
Estem convençuts que tots ho podem aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada