La limitació a 80 km que vol imposar el govern de la Generalitat a totes les rodalies de Barcelona, amb l’excusa de reduir la contaminació, és una mostra més del govern de barrufets que patim. Un govern de fireta que només actua per fer-se veure, de cara la la galeria (a la seva galeria, es clar).
No cal reproduir aquí els arguments de l’amplia oposició, alguna molt raonada, que ha generat la norma, incloent-hi la que s'ha emès des de l’àmbit científic i universitari. Els ha entrat per una orella i els ha sortit per l’altra.
Però què hi ha al darrera d’aquesta nova cacicada ? Una cosa és certa: el govern de la Generalitat, amb les competències que ens atorga l’estatut, poca cosa pot fer per governar seriosament sobre els problemes que realment té plantejats el país. Pot gestionar recursos, bé o malament, i poca cosa més. Una prova del què acabem de dir la tenim en el patètic paper de trist comparsa que la Generalitat té en el desgavell causat pel TAV (deixant de banda la majestàtica incompetència genètica de l’actual govern).
Els queda, però, el recurs de reglamentar aspectes més secundaris però que poden, dient-ho sense embuts, tocar-nos els collons (i els ovaris). Amb el rerefons, habitual, d’un pur i dur afany d'intervenir en tot allò que poden, pretenen regular tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida quotidiana: sí fumem o no fumem, on fumem i on no fumem, el què és bò que mengem o deixem de menjar... Afany paternalista però sempre amb un desmesurat i obsessiu afany recaptatori. Així, es possible que no estem gaire temps a veure com s'empesquen una taxa per gravar la botifarra o la llonganissa, amb el pretext de què tenen massa greix, contraproduent per la nostra salut. No seria gens estrany verure aviat els embutits etiquetats obligatòriament amb un EL COLESTEROL MATA ( com a mínim en castellà, això sí).
Però tornant a la mesura de limitació de velocitat que comentem, pensant-hi amb una mica de sentit comú sembla bastant clar que:
1.- La contaminació es redueix amb un bon servei públic de transport, eficaç i econòmic, que convidi a la gent a deixar el cotxe a casa. El transport públic hauria de motivar l’usuari, no castigar-lo. És segur que el senyor Conseller de Medi Ambient, impulsor de la prohibició no es desplaça amb el servei alternatiu dels trens de rodalies. Ho fa amb cotxe oficial.
2.- La contaminació es redueix amb una xarxa de carreteres i autopistes moderna, segura i adequada al trànsit que ha de suportar.
3.- La contaminació augmenta si s’obliga a tothom a circular a un màxim de 80 km en qualsevol hora o circumstancia. Si hi ha un embús, general i habitual a les nostres carreteres, la mesura esdevé gairebé un insult. I si la circulació es fluida, la majoria d’automòbils actuals contaminaran més circulant a 80, obligant-los a posar una marxa més curta, que, per exemple, a 120, amb una marxa més llarga. Perquè hi ha un principi bàsic de la mecànica automobilística: el PAR.
4.- És absolutament contradictori imposar aquesta mesura amb la pretensió de reduir la contaminació i, alhora, suprimir, a partir de l'1 de gener, els ajuts del plan PREVER per renovar el parc automobilístic. Aquesta darrera mesura comportarà que molts usuaris que renovaven el seu vehicle atrets per l'ajut tornin a mirar ara la possibilitat del vehicle de segona ma, sempre més contaminant que un de nou. Però, es clar, el posar més radars i limitar la velocitat de forma indiscriminada a 80 km/h, és una mesura que els aporta diners. El pla PREVER els en costava. Aquesta és la realitat.
En definitiva, la mesura és tòpica i típica d’un govern de barrufets marxistes. Barrufets, per la talla física i mental dels polítics que patim. Marxistes per l’aplicació constant que fan de la famosa definició de la política que feia Marx: La política és l’art de buscar problemes, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar-hi, després, els remeis equivocats. Demanem les més sinceres disculpes als Barrufets i a Groucho per les comparacions que acabem de fer, i que no mereixen.
Nota aclaridora adreçada al senyor José Montilla: BARRUFETS = PITUFOS
Però què hi ha al darrera d’aquesta nova cacicada ? Una cosa és certa: el govern de la Generalitat, amb les competències que ens atorga l’estatut, poca cosa pot fer per governar seriosament sobre els problemes que realment té plantejats el país. Pot gestionar recursos, bé o malament, i poca cosa més. Una prova del què acabem de dir la tenim en el patètic paper de trist comparsa que la Generalitat té en el desgavell causat pel TAV (deixant de banda la majestàtica incompetència genètica de l’actual govern).
Els queda, però, el recurs de reglamentar aspectes més secundaris però que poden, dient-ho sense embuts, tocar-nos els collons (i els ovaris). Amb el rerefons, habitual, d’un pur i dur afany d'intervenir en tot allò que poden, pretenen regular tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida quotidiana: sí fumem o no fumem, on fumem i on no fumem, el què és bò que mengem o deixem de menjar... Afany paternalista però sempre amb un desmesurat i obsessiu afany recaptatori. Així, es possible que no estem gaire temps a veure com s'empesquen una taxa per gravar la botifarra o la llonganissa, amb el pretext de què tenen massa greix, contraproduent per la nostra salut. No seria gens estrany verure aviat els embutits etiquetats obligatòriament amb un EL COLESTEROL MATA ( com a mínim en castellà, això sí).
Però tornant a la mesura de limitació de velocitat que comentem, pensant-hi amb una mica de sentit comú sembla bastant clar que:
1.- La contaminació es redueix amb un bon servei públic de transport, eficaç i econòmic, que convidi a la gent a deixar el cotxe a casa. El transport públic hauria de motivar l’usuari, no castigar-lo. És segur que el senyor Conseller de Medi Ambient, impulsor de la prohibició no es desplaça amb el servei alternatiu dels trens de rodalies. Ho fa amb cotxe oficial.
2.- La contaminació es redueix amb una xarxa de carreteres i autopistes moderna, segura i adequada al trànsit que ha de suportar.
3.- La contaminació augmenta si s’obliga a tothom a circular a un màxim de 80 km en qualsevol hora o circumstancia. Si hi ha un embús, general i habitual a les nostres carreteres, la mesura esdevé gairebé un insult. I si la circulació es fluida, la majoria d’automòbils actuals contaminaran més circulant a 80, obligant-los a posar una marxa més curta, que, per exemple, a 120, amb una marxa més llarga. Perquè hi ha un principi bàsic de la mecànica automobilística: el PAR.
4.- És absolutament contradictori imposar aquesta mesura amb la pretensió de reduir la contaminació i, alhora, suprimir, a partir de l'1 de gener, els ajuts del plan PREVER per renovar el parc automobilístic. Aquesta darrera mesura comportarà que molts usuaris que renovaven el seu vehicle atrets per l'ajut tornin a mirar ara la possibilitat del vehicle de segona ma, sempre més contaminant que un de nou. Però, es clar, el posar més radars i limitar la velocitat de forma indiscriminada a 80 km/h, és una mesura que els aporta diners. El pla PREVER els en costava. Aquesta és la realitat.
En definitiva, la mesura és tòpica i típica d’un govern de barrufets marxistes. Barrufets, per la talla física i mental dels polítics que patim. Marxistes per l’aplicació constant que fan de la famosa definició de la política que feia Marx: La política és l’art de buscar problemes, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar-hi, després, els remeis equivocats. Demanem les més sinceres disculpes als Barrufets i a Groucho per les comparacions que acabem de fer, i que no mereixen.
Nota aclaridora adreçada al senyor José Montilla: BARRUFETS = PITUFOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada