Ahir, LA VANGUARDIA va publicar un article del president del govern espanyol Rodríguez Zapatero. Un fet curiós i atípic. L'article és una mena de mea culpa que evidencía, sobretot, el grau elevat de preocupació - de caire electoral - que causa en el PSOE el caos que la seva gestió ha provocat a Catalunya.
Quan semblava que el Gran Hermano de la política espanyola tenia tots els fils a la seva ma per renovar l'hegemonia a Espanya i perpetuar-la a Catalunya, li surt, ve-t'ho-aqui, un gra al cul. Una mena de Prestige que els va a la contra.
El PSOE Controla, això sí, tots els elements mediàtics i tots els corifeus, ara callats, que es varen mobilitzar a favor seu en l'altre Prestige.
Però el PSOE no pot controlar del tot l'estat d'ànim que tindran, després de mesos i mesos de patiment i de vergonya, els seus fidels electors de l'àrea metropolitana de Barcelona, una de les claus per aconseguir la victòria el mes de març.
La carta de Zapatero a La Vanguardia inclou, un cop més, promeses. Però a Catalunya ja coneixem prou bé el caire que tenen les promeses de Zapatero. Tots sabem com ha acabat la promesa d'acceptar l'Estatut que aprovés el nostre Parlament. A Catalunya ja estem constatant com ha quedat la promesa de retorn dels Papers de Salamanca.
Diumenge, el president espanyol va fer una visita llampec a la seva colònia catalana, envoltat dels seus acòlits que van haver de mobilitzar, a corre cuita, uns quants militants jubilats perquè li donessin una efusiva benvinguda davant les càmeres. Zapatero, va tornar a fer promeses.
Per sort, al Gornal, i molts altres barris de Catalunya, cada dia tenen més clar com les gasta el presidente quan fa promeses. No ens enganyem: si depèn de Zapatero, qui guanya és Madrid.
Quan semblava que el Gran Hermano de la política espanyola tenia tots els fils a la seva ma per renovar l'hegemonia a Espanya i perpetuar-la a Catalunya, li surt, ve-t'ho-aqui, un gra al cul. Una mena de Prestige que els va a la contra.
El PSOE Controla, això sí, tots els elements mediàtics i tots els corifeus, ara callats, que es varen mobilitzar a favor seu en l'altre Prestige.
Però el PSOE no pot controlar del tot l'estat d'ànim que tindran, després de mesos i mesos de patiment i de vergonya, els seus fidels electors de l'àrea metropolitana de Barcelona, una de les claus per aconseguir la victòria el mes de març.
La carta de Zapatero a La Vanguardia inclou, un cop més, promeses. Però a Catalunya ja coneixem prou bé el caire que tenen les promeses de Zapatero. Tots sabem com ha acabat la promesa d'acceptar l'Estatut que aprovés el nostre Parlament. A Catalunya ja estem constatant com ha quedat la promesa de retorn dels Papers de Salamanca.
Diumenge, el president espanyol va fer una visita llampec a la seva colònia catalana, envoltat dels seus acòlits que van haver de mobilitzar, a corre cuita, uns quants militants jubilats perquè li donessin una efusiva benvinguda davant les càmeres. Zapatero, va tornar a fer promeses.
Per sort, al Gornal, i molts altres barris de Catalunya, cada dia tenen més clar com les gasta el presidente quan fa promeses. No ens enganyem: si depèn de Zapatero, qui guanya és Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada