EL MANIFEST ELECTORAL DE ZAPATERO

Tothom sap -especialment a Catalunya- que Zapatero sempre compleix el què promet, amb l'ajut inestimable del PSOE i dels barrufets del PSC. Per tal de seguir amb aquesta empremta d'honestedad, aquest és el manifest electoral que llegirà als mítings l'innefable Mr. Been de la política espanyola. Convé llegir-lo amb calma, de dalt a baix i, en acabar, llegir-lo al reves, de baix a dalt. Comprovareu que Zapatero no enganya mai.

MANIFIESTO ELECTORAL DE ZAPATERO

El PSOE cumple lo que promete.
Sólo los catalanes pueden creer que
no lucharemos contra la corrupción.
Porque si hay algo seguro para nosotros es que
la honestidad y la transparencia son fundamentales
para alcanzar nuestros objetivos.
Demostraremos que es una gran estupidez creer que
las mafias seguirán formando parte del gobierno
como en tiempos de Felipe.
Aseguramos, sin resquicio de duda, que
la justicia social será el fin principal de nuestro mandato.
Pese a eso, todavía hay gente estúpida que piensa que
se pueda seguir gobernando con las artimañas de la vieja política.
Cuando volvamos a ganar, haremos lo imposible para que
se acaben las situaciones privilegiadas y el tráfico de influencias.
No permitiremos de ningún modo que
nuestros niños tengan una formación insuficiente.
Cumpliremos nuestros propósitos aunque
los recursos económicos se hayan agotado.
Ejerceremos el poder hasta que
comprendan desde ahora que
Somos la "nueva política".

Ara llegeix-lo al revés, començant pel final i pujant línia per línia.

L'ESPANYOLISME: UN ENEMIC AMB DUES CARES

El Cercle d’Estudis Sobiranistes, promogut, entre altres personalitats properes a l’independentisme, pel jutge Alfons López Tena, ha fet públic un informe coordinat per la professora de Teoria Econòmica, Elisenda Paluzie, sobre la inversió regionalitzada a l’estat espanyol en els darrers exercicis pressupostaris.
L’informe del Cercle, per la claredat de les xifres exposades i per la identitat, gens sospitosa, dels seus autors, deixa en evidència un cop més, la falsedat de les consignes que tant el PSC i IC, com, malauradament, ER no es cansen de repetir a tort i a dret per intentar compensar electoralment el desastre actual de les infraestructures catalanes.
L’informe deixa clares dues coses:
Primer: Va ser durant els governs del PP, amb CIU a la Generalitat, quan la inversió estatal, percentualment, va ser més alta a Catalunya.
Segon: La dada anterior no té res que veure amb el fet que la inversió ha Catalunya ha estat històrica i sistemàticament deficitària, amb independència del partit que hagi governat a Madrid.
Sempre hem pensat que el PSOE i el PP, són, per damunt de tot, partits espanyols, defensors dels interessos espanyols i, per tant, amb el denominador comú d'actuar sempre en contra dels interessos de Catalunya. I, quan això sembla que no és així es deu, exclusivament, a que, sovint, a un i a l'altre els cal el vot espanyolista establert aquí, per poder seguir governant allà.
I no dubtem gens que si alguna vegada els espanyols de dreta i els espanyols d'esquerra veuen perillar seriosament la integritat territorial d'allò que ells consideren Espanya, no dubtaran ni per un moment en fer un front comú per tal de neutralitzar el perill. És, precisament, aquest concepte de país, per sobre de ideologies, el què els diferencia de nosaltres. És aquest concepte de país, diferent del nostre el què ha comportat que ells hagin guanyat sempre. I que nosaltres sempre hagem perdut. A Catalunya, malauradament, hem prioritzat sempre altres debats per sobre del què hauria estat l'essencial: el debat i la defensa identitàries.
Així, el PSOE i el PP no són més que dues cares de la mateixa moneda: l'espanyolisme. Una moneda amb curs legal durant el segle XIX, durant la segona República, durant el franquisme i, també, en democràcia.
El PSOE i el PP són l'enemic actual de Catalunya. Un enemic amb dues cares. Una, si voleu, amb formes, maneres i paraules, suaus i amables. L'altra és més rústega, més primària, però amb el mateix tarannà de fons. Aquests els veus venir, són més barroers, més directes, més primaris, en llegeixes el pensament i saps el què pensen, el què diran a cada moment. Els altres són més perillosos perquè dominen l'art de l'engany.
Per això, el PSOE és la cara més dolça però, alhora, la més letal de l'enemic. Menteix els catalans sense cap rubor i de forma sistemàtica i, alhora, incompleix les promeses de manera descarada. I ho fa, sabedor que per a molts catalans honestos, de pensament progressista, ostenta i monopolitza la "marca" de la pretesa honorabilitat i honradesa de l'esquerra. Venen un producte de màrketing i compten amb tots els mitjans per imposar-lo.
A Catalunya, el PSOE, mitjançant l’instrument del PSC, està infiltrat a tots els estaments i ramificacions de la societat civil i dels mitjans de comunicació. Aquesta cara de l'enemic la tenim a casa, al costat, a la feina…arreu. Per això, si hem de triar enemic, preferim el PP al PSOE, perquè aquell té el defecte d’unir els catalans i aquest té la virtut de dividir-nos. I, a més, amb un eficaç cavall de Troia: el PSC.
Fins que tots els catalans que somniem amb una nació plena i sobirana no prenguem consciència d'això, la victòria de l'enemic, amb una cara o altra, es perpetuarà per sempre.

1-D: ESTAN NEGUITOSOS

Estan nerviosos. Fixeu-vos en l'ofensiva socialista d'ahir i d'avui: l'hereuet del Clos visitant Sants i prometent "l'oro i el moro" als veïns, l'anunci, avui, del restabliment de les dues línies de rodalies, precisament, per al mateix dia de la manifestació, etc, etc.
Estan neguitosos. Dissabte, el PSC es quedarà sol a casa, amb el PP. Intentarà, això sí, aigualir i desvirtuar la manifestació per la dignitat i pel dret a decidir; sol en la seva defensa dels interessos de partit, en la defensa de la Maleni, la seva companya de militància. Prioritzant, un cop més, l'estratègia electoral per sobre dels interessos dels ciutadans que els han elegit.
I quan hagi passat, segons la guàrdia urbana haurem estat uns 20.000; segons l'Ajuntament, uns 10.000; segons el Delegat del Govern, uns 5000; segons El PERIODICO i EL PAÍS, no haurem passat de 2.000; TV3 recollirà alguna imatge, no sigui dit, just abans del temps.
Tant se val. Hem de tenir clar que estem davant dels reis de la demagògia i de la manipulació. Però no podran manipular mai les imatges, les fotografies i les nostres consciències.
Tots tenim l'oportunitat, la possibilitat i el deure moral de convertir el dissabte 1-D en una data històrica que els hi podrem refregar per la cara durant molts anys.
Per dignitat.

TIBIDABO: UNA BONA NOTICIA

Ahir, el grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona va aconseguir, amb el suport d'ERC i del PP, aprovar una Declaració que acorda reclamar a l'alcalde Hereu que desisteixi de construir una nova i monumental muntanya russa al cim del Tibidabo. Aquesta nova atracció suposaria un veritable atemptat visual, paisatgístic i ecològic sobre la muntanya. La seva construcció requeriria tallar un bosc d'un centenar d'alzines, moltes centenàries. El PSC, òbviament, ha votat en contra de la declaració. La Mallola s'ha abstingut, suposem que per disciplina de poltrona, tot i manifestar que personalment tampoc tiraria endavant l'obra.
Qualsevol iniciativa que serveixi per posar frè a la salvatge especulació socialista que sofreix Barcelona és una bona noticia. I ho és més si aquest frè suposa preservar una mica Collserola dels intents constants i reiterats de les administracions que l'administren per tal d'ampliar-ne la zona urbanitzable.

L'ESPAÑA CAÑÍ, DE LA MINI DE FOMENTO

España Cañí, Lola la Piconera, la Española cuando besa, …pintó a la mujer morena, El vino en un barco, Viva la Pepa, Lola de España, Agustina de Aragón, Una Grande Libre, Tanto monta monta tanto, Flechas y Pelayos, Querida Señora Francis, Santiago y cierra España, Pantoja, la viuda de España, La Virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa, madresita del alma querida, mujer de rompe y rasga, Discos solicitados, El Emigrante, Banderita tu eres roja, banderita tu eres gualda, Dos gardenias para ti, Cabriola, y Viva España, Antes muerta que sencilla..................
...........ANTES PARTIA QUE DOBLÁ.............ESPAÑA E LA ENVIDIA DER MUNDO....

El malsòn segueix.

CATALUNYA DEMANA LA DIMISIÓ DE LA MALENI MENTRE L'AVE ARRIBA A VALLADOLID

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat, per majoria, demanar la dimisió de la Magdalena. Tots els partits de l'arc parlamentari s'han afegit, finalment, a aquesta petició.
Tots menys el PSC, que s'ha quedat sol en la defensa de la seva companya de militància. Com sempre, al PSC passen per davant els interessos del partit per sobre dels de Catalunya.
Joan Ridao, en defensar la proposta ha dit que s'havia de fer "per obligació moral i per imperatiu ètic". Hi estem d'acord. Per això creiem que el nivell de moral i d'ètica, al sí del PSC, està molt allunyat del mínim que hauria de tenir el partit que té la responsabilitat de governar un país.
Ni la més mínima moral ni ètica demostra tenir el senyor Iceta quan, en nom dels seus, gosa dir que no correspon al Parlament erigir-se en instància de control polític del Govern d'España, ja que els governs - ha afegit - només responen davant dels seus parlaments. Molt poca moral i molt poca ètica, senyor Iceta, i molt poca vergonya s'ha de tenir per afirmar això quan, precisament, al Parlamento de Madrid, va ser una companya seva de militància, la diputada catalana del PSOE a les corts espanyoles, Sra. Teresa Cunillera, l'encarregada de defensar La Magdalena a l'únic Parlament que, segons vostè, està legitimat per reprobar-la.

Mentre aquí es produïa aquest debat, la Maleni, cofoia i somrient, es feia retratar a la locomotora de l'AVE que avui ha fet el primer trajecte Madrid-Valladolid sense cap tipus de problema. Ho il·lustra la imatge que, per vergonya pròpia i aliena, hem volgut que encapçali aquest post.

LA CARA MÉS DURA DEL PSC

Que el PSC és una branca i una mera sucursal per a la defensa dels interessos del PSOE a Catalunya, és una cosa que molts catalans hem pensat sempre. Actuen, això sí, amb doble cara i, sovint, intenten dissimular el seu espanyolisme i disciplina de partit amb missatges més o menys ambigus de catalanitat, de transversalitat, etc. Però aquests intents cada cop s'espaien més; cada cop, el PSC s'està menys d'exhibir la seva veritable cara. La prova la tenim amb l'afer del TAV. No només es queden sols a l'hora de no demanar la dimissió de la ministra Álvarez; la Maleni, en la intimitat del partit, sinó que va ser una diputada "catalana" del PSOE, la Teresa Cunillera qui en va defensar la seva actuació al parlament de Madrid front les crítiques de CIU i d'ERC. Però no acaba aqui l'exhibició de la cara més dura que, per als interessos de Catalunya, presenta el PSC.
Hem sabut, de molt bona font, que el passat dilluns un grup de parlamentaris andalusos del PSOE va organitzar un sopar d'homenatge i de desgreuje a la Maleni. El lema del sopar va ser, textualment: como respuesta a las críticas despiadadas que han lanzado tantos catalanes, de cualquier partido, contra la ministra, y como reconocimiento al rigor de los trabajos del ministerio de Fomento en Cataluña. Així, tal com sona, textual, segons paraules de la senyora Carmen Hermosín, diputada andalusa i co-organitzadora de l'acte.
Doncs bé, al sopar d'homenatge a la pobra Maleni hi vàren assistir uns 60 diputats, entre els quals hi havia un mínim de 6 diputats "catalans" del PSC.
Ens sembla que no cal afegir res més perquè cadascú pugui treure les conclusions que cregui oportunes.

DISSABTE, DIA 1 DE DESEMBRE, TOTS A LA MANIFESTACIÓ !!